Skip to content

Rovalma: metal·lúrgia i innovació

Rovalma és un cas insòlit dins el ram de la metal·lúrgia: una empresa petita, nascuda en una terra amb escassa tradició en el sector, gràcies al treball en el camp de la recerca ha guanyat un merescut prestigi a nivell mundial.

Els ingredients de la recepta. Els components de l'acer per separat i la mostra d'acer un cop fos

Els components de l’acer per separat i la mostra d’acer un cop fos

Isaac Valls, director tècnic de Rovalma, ens presenta breument aquesta empresa familiar conscient de representar un cas singular: “Som una empresa petita en un sector de grans grups, i mirem de treure partit d’aquest fet: tenim flexibilitat, capacitat de prendre decisions agosarades, i podem dur coses al mercat amb rapidesa. Això ens força a treballar a un nivell per sobre de la resta, en cas contrari no tindríem cap possibilitat”.

Treure partit de l’experiència
Rovalma neix el 1977 en un local a Barberà del Vallès com comercial-importadora d’acers especials per a eines. Empresa de tarannà inquiet, des dels inicis buscà nous camps d’aplicació per als productes, actitud que dotà als seus tècnics d’un profund coneixement de les prestacions i possibilitats dels acers en relació als requisits i sol·licitacions de les diferents aplicacions. Per això just encetada la dècada dels noranta, veient els canvis que duria la incipient globalització, l’empresa prengué la decisió estratègica de començar a dissenyar els seus propis acers. Rovalma era conscient del potencial tècnic que atresorava, i les telecomunicacions ja podien donar visibilitat mundial a una petita companyia catalana. “Sabíem què necessitava el mercat, coneixíem les mancances del materials del moment i crèiem que podríem superar-les -explica Valls. I dir-ho és molt més fàcil que fer-ho, especialment si considerem els pocs recursos de què disposàvem llavors: un microscopi i un duròmetre, un equipament més propi del control de qualitat que de la recerca”. Es va fer un esforç en formació (Valls va graduar-se en enginyeria mecànica i metal·lúrgia, i va estudiar ciències dels materials als Estats Units), i finalment el salt al producte propi va poder materialitzar-se amb el concurs de programes d’ajut a la recerca europeus, estatals i catalans. Fent una mirada retrospectiva, Valls conclou: “La ignorància et fa ser molt agosarat. En sabíem, vam veure’ns capaços… i ens en vam sortir!”.

Isaac Valls, DIrector Tècnic, al costat del forn de laboratori que s'utilitza per fondre els aliatges. Sofisticat microscopi electrònic per a recreca i control de qualitat.

Isaac Valls, Director Tècnic, al costat del forn de laboratori que s’utilitza per fondre els aliatges. Sofisticat microscopi electrònic per a recreca i control de qualitat.

El primer acer propi, l’HWS va ser un acer per construir matrius capaces de conformar acers d’elevat límit elàstic sense patir el desgast prematur dels acers existents. Després han arribat molts altres acers, fins completar un catàleg d’una trentena de referències. “Moltes de les creacions han estat fruit de la intuïció i l’ofici, però també de la casualitat, o de la sort. I que consti que també hi ha hagut moltes pífies”.

 Rovalma-01

Fàbrica de lloguer

Inicialment els acers de Rovalma els fabricaven proveïdors externs segons la formulació i instruccions indicades per l’empresa vallesana. Dotar-se d’instal·lacions pròpies hauria suposat una pesada hipoteca, i hauria forçat la companyia a casar-se amb una tecnologia fins haver-ne amortitzat la inversió. Per poder controlar íntegrament el procés, a Rovalma van decidir produir en instal·lacions llogades. Es busquen les que reuneixen les característiques necessàries en cada cas, i s’hi traslladen els tècnics a executar el treball. D’aquesta manera es disposa sempre de l’equipament que Rovalma considera adient. En un futur a mig termini, s’establirà a Sallent una planta destinada producció d’acers emprant una inèdita i innovadora tecnologia desenvolupada pels tècnics de Rovalma.

Els acers de Rovalma tradicionalment s’han venut a clients de tot el món, i darrerament s’ha treballat per internacionalitzar l’empresa: hi ha una filial a Alemanya i s’ha bastit una xarxa de distribució amb socis a Suïssa, Àustria, Alemanya, Polònia, Turquia, Canadà, Estats Units, Mèxic i Corea, on el client pot comprar els acers de l’empresa catalana i rebre suport tècnic directament.

 Rovalma-06

Investigar en tres fronts

En l’actualitat Rovalma ocupa 60 treballadors, 30 dels quals treballen al departament d’I+D, una proporció poc freqüent però lògica en una empresa centrada en el desenvolupament del seu propi producte. Al departament hi treballen enginyers de materials, enginyers mecànics, metal·lúrgics, i físics o químics doctorats en ciències de materials. Està estructurat en tres apartats: enginyeria d’aplicacions (dedicat a l’estudi d’aplicacions pràctiques dels acers de Rovalma), desenvolupament de materials (centrat en la formulació i desenvolupament dels nous productes), i enginyeria de processos productius (on es desenvolupen els processos de fabricació dels acers). “Tots són molt importants i duen el treball fins a les darreres conseqüències. Si cal, desenvolupem eines i sensors de mesura específics per poder avaluar els paràmetres que considerem interessant controlar- Afirma Valls, que remarca la importància d’aquest departament dinsempresa (guanyadora del premi del CETIB a l’empresa innovadora el 2014): “En el nostre camp, treballar en l’I+D és vital, perquè com més investigues, més en saps, tens més eines tens per a desenvolupar nous productes i per tant més possibilitats de trobar solucions adients als problemes plantejats pels clients”.


HTCS, l’acer d’alta conductivitat tèrmica

Els acers d’alta conductivitat tèrmica s’utilitzen per construir motlles d’injecció d’alumini, injecció de plàstics, forja y estampació en calent, en els que evacuar ràpidament l’escalfor permet reduir el cicle de treball i aconseguir peces de més econòmiques i de superior qualitat. Comercialitzat el 2009, l’HTCS de Rovalma va ser considerat un acer revolucionari, ja que era el primer en assolir un conductivitat tèrmica de 66 W/m0K, més del doble del que es considerava normal en aquell moment. El desenvolupament d’aquest material va fer-se partint d’un estudi teòric de la mecànica quàntica, estudiant el transport del calor mitjançant electrons i fonons, buscant densitats d’estat altes i estructures cristal·lines de molta perfecció. La pràctica va confirmar la validesa dels estudis i l’HTCS és avui en dia el material de referència en aquest camp d’aplicació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: