Skip to content

Pollastre a l’ast. Tècnica gastronòmica popular

Els aromes producte d’una cocció ben condimentada i la pell torrada i cruixent són dos atributs indispensables d’un clàssic de la cuina dominical: el pollastre a l’ast.  Volta lentament de forma gairebé hipnòtica, enforcat en l’ast del rostidor, l’aparell pioner en l’externalització de les tasques culinàries que Eurastfabrica des de 1957.

Entrada i show-room de Cooking Systems. Ignasi Miró, la segona generació al capdavant de l'empresa.

Dóna valor afegit a la matèria primera en cru, i estalvia temps al consumidor a cost reduït. Si a aquests avantatges pràctics unim unes innegables qualitats organolèptiques, entendrem perquè el pollastre a l’ast és la punta de llança del negoci dels plats precuinats des de fa mig segle.

Ignasi Miró Argelaga (Lleida, 1924) decidí dedicar-se a la fabricació i comercialització de rostidors de pollastres el 1957. Creà l’empresa Eurast i començà a operar des d’un pis del carrer Roger de Flor de Barcelona, amb la mínima infraestructura i centrant la producció en tallers externs. Des de llavors milions de pollastres s’han enastat en els rostidors de la firma catalana, i en la balança fabril i comercial pesen molt més els encerts que els errors: sota la raó social Cooking Systems, l’empresa es dedica a la fabricació i projecte de tot tipus d’equipament per a hosteleria amb les marques Eurast, Macfrin i Mas Bagà.

El rostidor segueix sent un dels referents del catàleg, tot i que industrialment ja no és el cor de la producció d’una empresa que culminà una transformació en profunditat el 2003, quan concentrà l’activitat de les 5 plantes llavors existents en la fàbrica de Sant Celoni, que actualment ocupa 27.000 m2. La reestructuració permeté, augmentar la productivitat, reduir els costos i racionalitzar el catàleg de les 3 marques, que passaren a compartir la majoria d’elements facilitant la producció i la gestió d’estocs.

Una nova secció de planxisteria protagonitzà el canvi en el sistema productiu. Una inversió de 7 milions d’euros, necessària per assolir versatilitat en la programació i la qualitat del producte imprescindible avui en dia. La formen un magatzem intel·ligent, una talladora/punxonadora làser i una plegadora CNC que treballen conjuntament per retallar, gravar, roscar, bordonejar i plegar les peces que abasteixen les deu línies de muntatge de la factoria on es munten les diferents famílies de productes. La fàbrica no treballa sota comanda, i sempre disposa de l’estoc imprescindible de semielaborats  per servir qualsevol referència del catàleg en un temps mínim.

Impresionant línia automatitzada de tallat i plegat de xapa

La ciència del pollastre a l’ast

El pollastre a l’ast requereix ciència i experiència. Eurast fa cinquanta anys cinquanta que s’hi dedica produint rostidors, accessoris i fins i tot un condiment especial de formulació secreta. Al catàleg hi trobem 22 models, entre els que brilla amb llum pròpia el clàssic rostidor vertical on els pollastres volten punxats en espases formant una matriu alimentària de fins a vuit files per vuit columnes. La volateria volta animada per un senzill i robust mecanisme accionat per un motor elèctric, un vis-sens-fi i una llarga cadena de rodets que transmet el movinent a les espases. Antigament es disposava d’accionament manual per manovella, únic sistema que podia evitar el desastre que ocasionarien els freqüents talls de corrent. Tota l’estructura del rostidor és de planxa d’acer inoxidable, i el model més luxós té la porta de vidre corbat i permet una visió gairebé panoràmica del que s’esdevé a l’escalf dels cremadors ceràmics de butà. Existeix una versió amb plaques vitroceràmiques, més fàcil de netejar, de menos difusió degut a l’elevat consum i major lentitud en la cocció.

Muntatge de rostidors

L’esbelt rostidor vertical fa anys que té un dur competidor a casa. S’anomena rostidor planetari, en referència al mecanisme que fa girar les espases sobre si mateixes integrades en un tambor rotatori. Aquesta nova generació de rostidors és més pràctica en l’ús i la neteja, i energèticament més eficient que el model tradicional doncs manté l’escalfor en la cambra gràcies al recobriment intern refractari. Però la qualitat obtinguda en la cocció no arriba a les excel·lències del rostidor vertical, que assegura un torrat cruixent, per ara imbatible. Per això entre les novetats de Eurast per a la propera campanya hi ha un nou aparell que combina les virtuts dels dos sistemes, i que els entesos vaticinen que acabarà imposant-se.

Cooking Systems és una empresa familiar de vocació industrial. Ignasi Miró Pepió, fill del fundador, n’és el director gerent, i tres néts dirigeixen els departaments tècnic (Esteve Miró, enginyer tècnic en disseny industrial), comercial i màrqueting (Ignasi Miró, enginyer tècnic mecànic), i organització interna (Xavier Miró, enginyer tècnic electrònic). Les exportacions augmenten i actualment ronden el 60% de la producció, el que permet compensar la davallada en el consum interior. La crisi dona ales als productes econòmics, i la demanda de rostidors viu un moment d’especial bonança. L’estrella de la gastronomia popular sembla que lluirà molts anys, amb el llum groguenc dels cremadors de gas.

Quan el màrqueting es deia publicitat

Autodidacte, inventor i emprenedor, Ignasi Miró Argelaga demostrà ser un visionari en crear Eurast. El nom ja era tota una declaració d’intencions i apuntava a la llavors llunyana Europa com a objectiu d’una empresa amb vocació exportadora. L’estratègia comercial d’Eurast era plena de cops d’efecte especialment en els primers compassos de l’empresa: el 1963 formà a comercials i comerciants amb l’a auca Antología del pollo asado que explicava el com i el perquè del pollastre a l’ast, alliçonant als usuaris dels rostidors amb consells d’higiene i comercials. El 1964, a la fira de mostres de Barcelona, un rostidor Eurast batia un insòlit rècord, coent gairebé 100 pollastres en mitja hora. Idees que ara poden semblar ingènues però llavors eren rabiosament actuals. Màrqueting abans del màrqueting. No sempre els invents del genial Miró fóren un èxit.

El 1974 dissenyà el Sibarita, un rostidor domèstic d’ast vertical amb capacitat per a un sol pollastre. El mercat no acceptà un aparell que convertia de nou en domèstica una tasca que ja realitzaven els comerços de forma molt econòmica, i el Sibarita resultà una realització enginyosa, però un rotund fracàs comercial. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: