Skip to content

Pasta Sanmartí: pasta vintage, pasta d’època

Quan es tracta de números, la productivitat és una de les fites que persegueix l’empresa. Per això sorprèn trobar-se amb un cas com Pasta Sanmartí: una empresa familiar, artesana per vocació, que es mou empesa per una profunda fe en el seu producte, la pasta sense ou.
Sanmarti-05Els orígens fideuers dels Sanmartí daten de fa més de 300 anys. El 1700 l’Isidre Sanmartí ja experimentava amb un producte elaborat amb farina i aigua calenta, apte per al consum immediat. Aquesta pasta, convertida en filets i assecada, es mantenia inalterable i, bullida, era novament apta per al consum. Ha plogut molt des de llavors, però els Sanmartí continuen sent fideuers, amb el solatge que donen 3 segles d’història. El 1856 van industrialitzar els fideus posant en marxa una petita fàbrica que continua activa amb una filosofia empresarial realment singular, en la que pesa extraordinàriament el gust per la tradició i l’artesania de Carles Sanmartí, vuitena generació de fideuers i gerent de l’empresa des de fa 17 anys.

Sanmarti-04Producció tradicional
“Entrar aquí és entrar al passat!”, exclama Sanmartí, satisfet de mantenir en funcionament una empresa on l’aprofitament de l’espai és màxim, i que ha anat evolucionant en unes dependències centenàries. La fusteria, la maquinària i el mobiliari, tot remet a temps pretèrits, i tot està en perfecte estat de funcionament. “ Treballem igual que com ho fèiem fa un munt d’anys, fent servir exclusivament sèmola de blat dur i aigua calenta de Caldes osmotitzada”. L’elaboració comença en la pastadora, una venerable màquina fabricada a Barcelona fa setanta anys, que pasta la sèmola i l’aigua en un vis-sens-fi, i empeny la massa calenta cap a la filera o motlle, on s’extrudeix. “Hem anat adaptant la màquina a la normativa, canviant el material d’algunes peces per acer inoxidable. Està tecnològicament obsoleta, però funciona perfectament. Perquè canviar-la?” Un cop conformada, la pasta s’asseca 48 hores en armaris de fusta, en una sala a temperatura constant de 30º i humitat controlada. Novament es recorre a mètodes primitius però eficaços per a la feina: els dies més secs, una olla d’aigua bullint humidifica l’ambient i assegura un assecat a la velocitat òptima. “El procés d’assecat en els armaris és una de les claus per aconseguir una pasta de qualitat. La manca d’humitat esventa la pasta i genera esquerdes invisibles, que fan que la pasta es trenqui en bullir-la”.

Sanmarti-02Generació rere generació
Eulàlia Rifé, vídua de Josep Sanmartí, i mare de l’actual gerent, va ser qui va donar una empenta decisiva a l’empresa quan va fer-se’n càrrec a mitjan segle XX. Va començar a vendre a Espanya, va ser pionera en l’ús d’envasat de plàstic, va comprar maquinària i va convertir l’empresa en competitiva fins ben entrada la dècada dels 70. El 1998, després d’ una etapa d’estancament que en feia perillar la continuïtat, en Carles Sanmartí heretà el negoci i decidí posar-lo novament en solfa. “Vam estudiar el mercat –explica- i davant l’evident impossibilitat de competir amb els grans fabricants vam decidir potenciar el caràcter artesanal del producte. Vam mantenir el personal que decidí implicar-se en aquesta nova etapa, vam eliminar alguns vicis adquirits en la producció i vam optimitzar la feina sense perdre ni un bri de l’esperit artesanal que ens caracteritzava. Tots vam ficar-hi el coll, jo vaig treure’m l’americana i la corbata i vaig posar-me els texans. L’empresa penjava d‘un fil i durant uns anys vaig dur a terme un intens treball de camp: recuperar el contacte dels clients, servir mercaderia… Entre tots ens en vam sortir: en sis anys vam doblar la producció”. L’arribada de la crisi va forçar a reduir els marges i els números van patir un retrocés, però l’arribada de la novena generació de fideuers (Berta Sanmartí s’incorporà al negoci el 2011), ha donat una nova empenta mirant al mercat exterior: tot i que el gruix de la producció continua quedant-se a Catalunya, un 20% d’aquestes pastes històriques viatgen per ser bullides a l’estranger.

Sanmarti-01Promocionar-se amb enginy
Posar-se al capdavant d’un negoci amb tanta història suposa una gran responsabilitat. Sanmartí, conscient de que els recursos disponibles per donar-se a conèixer són molt limitats ha fet servir totes les eines al seu abast per promocionar el producte. L’antiguitat i la singularitat darrerament han estat un actiu explotat eficaçment: cada any visiten la fàbrica 3.000 persones, que disposa d’una petita botiga a tocar de la secció d’envasat. Diverses televisions nacionals i internacionals han passat per Caldes a visitar aquest insòlit museu productiu que forma part de la xarxa Indústria Viva, en la que les empreses mostren els processos productius amb finalitats educatives, integrant com a part del negoci les visites turístiques.

Cada pasta, el seu públic
A Pasta Sanmartí coneixen les preferències del públic i ajusten el producte al mercat: El macarró és, de llarg, la pasta preferida, i se’n elabora deu vegades més que qualsevol altre producte. El nadalenc galet té un consum bàsicament estacional, i la producció se centra entre l’octubre i desembre. Amb permís del galet gegant, anomenat balena, un nouvingut que any rere any guanya protagonisme. En l’apartat de pasta més estrictament vintage, hi trobem els fideus enroscats, antigament molt populars i ara gairebé desapareguts dels comerços: uns flocs de fideus sense tallar, que cal trencar amb la mà abans de posar-los a bullir. Per als amants de la pasta nostrada, Sanmartí ofereix els cordons, que és com s’anomenaven els espaguetis abans de que la força del producte transalpí imposés la denominació italiana.

 

%d bloggers like this: