Skip to content

Òptica clàssica: el telescopi VD 2200 de Vidi

Hi ha objectes que de tan habituals passen a formar part del paisatge i esdevenen quotidians. Sempre han estat entre nosaltres i hem deixat de prestar-los atenció. Però una mirada al seu darrere pot desvetllar interessants històries fabrils i formes de treballar singulars. Aquest és el cas del telescopi públic VD 2200, l’inveterat instrument òptic català amb sang teutona.

Telescopi Vidi situat al mirador del Palau Nacional a Montjuic

El seu hàbitat natural són els indrets de lliure concurrència i vistes panoràmiques, el que l’ha convertit en un objecte familiar i reconegut per la pràctica totalitat de ciutadans. La concepció i execució són classiquíssimes: columna de ferro, ampli estrep de ferro colat, capçal de base cònica d’alumini i un sistema òptic de vint augments de lents minerals. La fosa és amb motlle de terra i models de fusta, i el muntatge i pintat del tot manuals, com fa cinquanta anys.

Detalls de les diferents etapes de la fabricació dels telescopis: motlles, fossa, telescopis pintats i la placa amb les instruccions d'ús.

Convertit en un venerable ancià de la tècnica, el telescopi VD 2200 segueix aparentment en forma i es fabrica en tres versions: dues amb temporitzador (electrònic o mecànic accionat per polsador) i un model d’ús lliure que no utilitza monedes i està sempre disponible a la mirada dels curiosos. Completa la gamma un germà petit de menor difusió, anomenat Galileto, més lleuger i habitualment instal·lat en recintes de concurrència limitada, com hotels o terrasses.

Vidi fabrica, explota i fa el manteniment dels telescopis que fabrica i instal·la a la península. Els 200 que hi ha repartits reben un trasplantament de cap anual: després de 12 mesos patint les inclemències de la intempèrie, es duen al taller de Barcelona i es desmunten completament, es massillen i pinten, el conjunt òptic es reajusta i el cap queda llest per a una nova substitució. Dissenyat originalment per habitar en exteriors i suportar l’ocasional vandalisme, les avaries són mínimes: la pràctica totalitat dels problemes provenen del mal ús i de la introducció de cossos estranys a la ranura del moneder. L’absència de canvis i la llarguíssima vida útil de la majoria de components són una mostra de l’encert del disseny original, pràcticament invariable des de mitjans dels anys cinquanta.

A Vidi hi treballen quatre persones que es reparteixen les tasques de gestió, producció i manteniment. Un equip de 8 col·laboradors distribuïts per la Península s’encarrega de la recaptació, que ha de fer-se in situ i amb periodicitat variable en funció de la temporada.

El ritme de producció d’una empresa tan petita amb un producte longeu i de consum reduït és baix, i fluctua en funció de la conjuntura econòmica. Actualment es fabriquen lots de vint unitats cada dos o tres anys: es fonen les peces, es tallen les òptiques i es preparen tots els components interns, que es munten a mesura que arriben les comandes. El moment de crisi actual i el descens del turisme familiar (els nens són els principals instigadors de l’ús del telescopi) fan que el volum de negoci s’hagi reduït notablement, tot i que la senzilla estructura de l’empresa permet afrontar la situació actual amb més o menys garanties de supervivència.

Per a l'ajustament de l'enfoc es necessiten distàncies llargues: el carrer és ideal

El cost per tres minuts de visionat ha augmentat un 166% durant el darrer mig segle. La xifra no ha d’espantar, perquè tot i que els increments són notables, s’esdevenen cada 10 anys: 1 pesseta, 1 duro, 25 pessetes, 100 pessetes, 1 euro. La coloració també ha estat variada: en el passat s’havien pintat de diversos colors, incloent el verd i un llampant color butà, però en l’actualitat tots són de color blau. Més ben dit gairebé tots, perquè els telescopis instal·lats a Montjuïc són l’excepció que confirma la regla: la normativa obliga a pintar-los d’un tristoi negre forja.

Vidi és un cas aïllat a Europa, territori on l’empresa Euroscope controla majoritàriament el sector amb un producte molt diferent al de Vidi, tecnològicament més avantguardista però mancat del caràcter del telescopi del barri del Congrés, barceloní de soca-rel i observador atent de les transformacions del darrer mig segle.

Vides (fabrils) creuades 

Els orígens del popular telescopi VD 2200 es troben a Alemanya, d’on arribaren un grup de tècnics òptics a mitjan anys quaranta. Amb l’ajut dels compatriotes de la química Cross, posaren en marxa al barri del Guinardó l’Instituto Técnico Óptico Kavex, empresa dedicada a construccions òptiques i mecàniques de precisió: aparells de qualitat i productes de gran consum com telescopis, microscopis, càmeres fotogràfiques, espiells angulars per a portes… i un robust telescopi destinat a l’ús públic copiat d’un model alemany, que s’instal·là amb èxit al port de Barcelona. Tot i la bona marxa de l’empresa, els accionistes decidiren vendre-la, i va ser adquirida pels caps de les àrees tècnica (Francesc Pedret), comercial (Jaume Comas) i administrativa (Juan F. Fuente el Saz). Sota la direcció tripartida l’empresa seguí endavant, i el 1966 es traslladà a Premià, en una espaiosa nau a tocar de la carretera nacional.

La fàbrica antiga

Les discrepàncies entre els directius provocaren la marxa de Pedret el 1967, i dos anys després la de Fuente el Saz. En un país en creixement necessitat d’emprenedors un trencament com aquell més que un trauma suposava una nova forma d’enfocar el negoci: Fuente el Saz es quedà amb la producció i explotació dels telescopis públics i fundà Cataluña Visión, establerta en un local del barri del Congrés de Barcelona. Pedret instal·là a Parets del Vallès una fàbrica de productes òptics, competència directa de Kavex, que seguí fabricant reputats aparells òptics de precisió i espiells per a portes dirigit per Comas.

Microscopi Kavex

El nom d’una empresa pot resultar un handicap: Cataluña Visión generava recels en el moment de demanar els permisos a l’administració per instal·lar els telescopis. Fuente el Saz rebatejà l’empresa amb un òptic i llatí Vidi, i amb aquest nom continuà una plàcida singladura, vetllant pel bon funcionament dels telescopis situats en punts estratègics de l’Estat. L’emprenedor Comas decidí tancar la fàbrica a principis dels vuitanta i muntà una reeixida cadena d’òptiques al Maresme. Vengué la marca Kavex, part de la maquinària i la cartera de clients a Pedret, actual subministrador de les lents a través de les quals escruten l’horitzó els milers d’usuaris del telescopi VD 2200.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: