Skip to content

Grinoil: Valoritzar l’oli usat

El reciclatge i el tractament de residus, a més de treballar per millorar les condicions mediambientals i de l’entorn, generen una creixent activitat econòmica. Grinoil és un engranatge més d’aquesta interessant maquinària productiva, centrada en convertir un residu contaminant en matèria primera per fabricar biocombustible.

Mostres d'oli usat pendent d'analitzar, al costat d'oli net

Mostres d’oli usat pendent d’analitzar, al costat d’oli net

Contemplant les piles de contenidors d’oli usat que fan cua al magatzem de Grinoil esperant per convertir-se en un producte útil per a la indústria fa inevitable fer una mirada retrocedir vint anys enrere, quan aquest residu o bé es llençava a l’aigüera o bé es reintroduïa a la cadena alimentària com a ingredient de pinsos per a animals. El progrés ha fet canviar algunes coses que ara resulten impensables, i al seu voltant hi treballen empreses com Grinoil, especialitzada en el processat d’olis vegetals usats.

Alfonso Bartolomé i Davd Asensio, els socis de Grinoil, S.L.

Alfonso Bartolomé i Davd Asensio, els socis de Grinoil, S.L.

Oli local
Abans d’explicar-nos qualsevol detall sobre el funcionament de l’empresa, Alfonso Bartolomé, soci fundador, aclareix un parell de conceptes: “quan parlem de residus, tractar vol dir eliminar. El que fem a Grinoil és valoritzar l’oli usat per deixar-lo a punt per a l’ús com a matèria primera en les plantes de producció de biodièsel”.

La compra, el processat i la venda de l’oli és necessàriament local, ja que la incidència del preu del transport en el cost del producte és considerable: “A Catalunya hi ha 5 plantes de valorització d’olis i greixos vegetals –explica Bartolomé. Per les instal·lacions disponibles i volum processat de residus, nosaltres som els més grans: valoritzem 400.000 quilos d’oli al mes, i estem preparats per doblar la capacitat si fos necessari”.
L’oli arriba a la planta de Montcada i Reixac de tres tipus de proveïdors: del canal Horeca (hostaleria, restaurants i caterings), mitjançant transportistes especialitzats; de la indústria (alimentària, química i farmacèutica), i de deixalleries municipals i particulars.

En arribar a la planta, l’oli s’analitza per determinar-ne el grau d’acidesa i la minva (el contingut d’aigua i de residu sòlid que conté i que determina la quantitat final d’oli valoritzat). Un grau d’acidesa excessiu es neutralitza barrejant olis de menor grau i poder assolir el mínim exigit per la normativa.
El procés comença en la pre-decantadora, on se separen les partícules sòlides més gruixudes que conté l’oli brut. Bombejat fins a un contenidor calefactat, l’oli s’escalfa per sobre de 50 graus per trencar l’emulsió i separar-lo de l’aigua i el residu sòlid aprofitant la diferència de densitat dels tres elements. Després d’un filtrat, en un altre tanc l’oli s’escalfa novament i se sotmet una la decantació en profunditat, de 15 hores de durada, passades les quals l’oli queda llest per a ser recollit per els camions cisterna que el duran a la planta de fabricació de biodièsel. La minva, residu barreja d’aigua i partícules sòlides, s’envia a plantes de producció de biogàs. “Tot i que el procés és molt elemental – explica Bartolomé-, assegura un producte de bona qualitat. Estem estudiant inversions per millorar-ne l’eficiència, afegint una instal·lació de filtrat centrífug i mecanitzant algunes parts del procés que encara fem manualment. En un futur pròxim volem adaptar la instal·lació de calor per poder fer servir la minva sòlida generada en el procés com a combustible.”Grinoil-01

Del trader a l’economia productiva
Un escriptori i un ordinador van ser suficients per a posar en marxa Grinoil, el 2006. Llavors Bartolomé es limitava a comprar i vendre oli per a les plantes de biodièsel. Un dels clients habituals comprà una petita planta de valorització, i li proposà gestionar-la. Corria l’any 2009, i el salt qualitatiu cap a l’economia productiva va suposar l’entrada en escena del seu soci David Asensio, que s’encarregà de tot allò relacionat amb la gestió, l’administració i les finances. En base a l’experiència adquirida, Asensio elaborà un pla d’empresa que se seguí fil per randa emprant recursos propis i el finançament dels bancs. Grinoil va comprar l’equipament bàsic per establir la seva pròpia planta al polígon La Ferreria, a Montcada i Reixac, i el de juliol de 2013 entrava el primer litre d’oli a les noves instal·lacions. “Vam plantejar un negoci que oferís el millor servei possible – explica Asensio. Estem situats a la vora de Barcelona per facilitar el transport als proveïdors, descarreguem els camions amb rapidesa i sense fer-los perdre temps, retornem dels envasos nets i paguem puntualment en menys de 24 hores. Fidelitzant proveïdors i amb molt d’esforç hem aixecat l’empresa en plena crisi. Estem gairebé consolidats, i ara treballem millorar la productivitat… i per trobar un soci que cregui en nosaltres per seguir creixent”.

Dipòsits d'oli pendents de reciclar. Es conserva un mostra de cada partida per tenir la traçabilitat de l'oli.

Contenidors d’oli pendents de reciclar. Es conserva un mostra de cada partida per tenir la traçabilitat de l’oli.


Biodièsel UCOME

El biodièsel és un biocombustible que s’obté per la transesterificació dels àcids grassos , un procés que empra metanol o etanol per separar la glicerina dels àcids grassos i substituir-la per alcohols de cadena curta. Dins els biodièsels FAME (Fatty Acid Methil Ester) obtingutsvmitjançant aquest procés trobem, entre d’altres, els SME (fets a partir de soja), els RME (elaborats a partir de colza), o l’UCOME (Used Cooking Methyl Ester), obtingut a partir d’olis alimentaris usats. Una normativa europea regula des de 2009 el tant per cent de biocarburants que els fabricants han d’incloure en la composició dels combustibles amb destí al transport. Per afavorir l’ús de UCOME (més sostenible en comparació a altres varietats fabricades amb oli cru i amb incidència directa sobre cultius destinats a l’alimentació humana i animal) la norma aplica l’anomenat còmput doble, que permet als fabricants fer servir la meitat de biodièsel en comparació als altres FAME. Aquesta normativa, ja adaptada a molts països d’Europa, encara no s’aplica a l’Estat Espanyol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: