Skip to content

Futbolí de Billares Córdoba: 6 dècades de golejades

El primer clac sobre el terreny de joc en començar una partida, l’impacte sec d’un xut contra el marc de fusta, el cop sord i apagat en picar el fons del calaix de la porteria o el toc metàl·lic amb els peus del jugador. Sons ben diferents fàcils de reconèixer amb els ulls tancats: els que fa la pilota d’un futbolí Córdoba.

Sota el terreny de joc, els conductes recuperadors de la bola i els tensors que reforcen l'estructura de faig

Compta amb jugadors de fosa d’alumini muntats en barres d’acer cromat que llisquen guiades per dolles de llautó i acer cementat i pilotes de plàstic injectat amb càrrega de grafit que corren per una pista de material fenòlic antidesgast. Tot un heterogeni compendi de materials que es conjumina al futbolí català de Billares Córdoba, un producte muntat i acabat de forma completament manual on artesania i indústria s’uneixen per a diversió de grans i petits.

El cos del futbolí Córdoba és un moble de faig massís d’arquitectura complexa de línies amorosides i austeres, molt resistent gràcies a les unions encadellades i a quatre tensors metàl·lics interns que li permeten suportar de forma gairebé il·limitada els impactes provocats pels braços de 4 adults animats per l’entusiasme d’una partida disputada.

La cadència de la producció (a l’estiu i per festes, èpoques de més demanda, poden arribar a muntar-se un màxim de vint futbolins mensuals) fa que els processos tradicionalment industrials quedin lluny de les pràctiques dels operaris de Billares Córdoba. Tan sols els mànecs de faig, que es fabriquen en lots de mig miler d’unitats, estan lligats a la fredor d’una màquina automàtica. La resta de components són producte del vogit, obrat, regruixat i foradat, operacions fetes amb l’ajut de plantilles i utillatges perfeccionats per la selecció natural productiva de dècades de treball. Tot i tractar-se d’un moble, certs components no escapen de la precisió mil·limètrica: la tolerància en l’alçada de les barres on es fixen els jugadors és especialment crítica, perquè la distància dels peus a terra ha de ser molt exacta si es vol un xut net i potent i un dríbling ràpid.

Sota el terreny de joc, els conductes recuperadors de la bola i els tensors que reforcen l'estructura de faig

Tot i que la forta càrrega artesanal i la producció sota comanda i en curtes sèries podria ser un ajut per a l’evolució formal i funcional, estem davant d’un producte que gairebé no ha variat des del primer prototip, fabricat a principis dels anys 50 i actualment exposat en el museu del Barça. L’èxit, l’acceptació del producte i l’absència d’avaries o defectes de funcionament han desaconsellat introduir-hi canvis més enllà d’algun material (com les pilotes, abans de marmolina i ara de plàstic) i petits detalls constructius per millorar aspectes pràctics, com un sistema que permet desmuntar fàcilment la base del peu per facilitar el transport. El futbolí Córdoba, amb seixanta anys de vida, representa un rècord de longevitat en un producte de notable complexitat constructiva. Cent trenta quilos de diversió que se serveixen en versió domèstica (per a l’ús particular) i d’explotació (destinat a l’ús en locals públics), diferenciades tan sols en el monedero i el mecanisme de recuperació de les boles.

El comprador pot triar entre set colors per al moble i decidir l’equipament dels jugadors, que es pinten a mà segons una mostra o fotografia. El blaugrana, el blanc-i-blau i el blanc integral són els colors dels clubs més sol·licitats, tot i que la llista d’equipaments pintats en els vora 8.000 futbolins fabricats fins al dia d’avui és inacabable, i inclou equips d’arreu del món, seleccions internacionals i petits equips locals.  

Antonio Córdoba López, ebenista, decidí apostar per construcció de taules de billar el 1926, en un moment en què aquest sector era pràcticament verge a Barcelona. La decisió va resultar encertada, perquè 85 anys després l’empresa segueix funcionant amb una plantilla d’experts ebenistes que, a part del popular futbolí, fabriquen prestigioses taules de billar de gran qualitat i renom. La taula de billar té un fort pes específic en l’empresa, tant en el catàleg com en l’apartat productiu. La possibilitat d’oferir un producte fet a mida i personalitzat a un preu competitiu és la principal virtut del billar barceloní, que ofereix models des de econòmics com el lleuger Swing fins a massissos billars de competició de sis potes. Més popular i cridaner que la senyorívola, noble i precisa taula de billar, el futbolí Córdoba, familiar i tradicional, amic de la competició i de la companyonia, segueix fent via, immutable, aliè a la competència digital.

Una vida de novel·la

Tot i que hi ha excepcions i rareses, la formació Barça- Espanyol és la més sol·licitada

Si la història fabril i comercial del futbolí és més aviat plàcida, no va ser-ho tant la del seu creador Alejandro Campos Ramírez, un jove anarquista gallec que resultà ferit en la defensa de Madrid el 1936 i va ser traslladat a la Colònia Puig, pròxima a Montserrat, per recuperar-se. Allí organitzà una escola per als interns infantils, i  perquè tots ells poguessin jugar a futbol, fins i tot els ferits o mutilats, decidí crear un futbol de taula. Amb l’ajut d’un fuster va construir el primer futbolí, que va ser rebut amb gran èxit pels petits convalescents de la colònia. Acabada la guerra i exiliat a Guatemala, Alejandro “Finisterre” (que és com se’l coneixia en referència a la seva vila natal) inicià la fabricació d’uns futbolins d’extraordinària qualitat, amb els quals segons sembla arribà a jugar amb Ernesto Che Guevara en nombroses ocasions. Un cop d’Estat donà per acabada l’aventura guatemalenca, i després de passar per Mèxic i els Estats Units tornà a Espanya el 1975, on comprovà amb sorpresa que en gairebé tots els bars hi havia futbolins com el que ell havia dissenyat i patentat.

El futbolí conegut com a català, amb jugadors amb dues cames i formació de porter, tres defenses, tres mitjos i quatre davanters és el més comú a l’Estat espanyol i Sud-Amèrica, i sol tenir el terreny de joc lleugerament corbat perquè el joc guanyi en rapidesa i emoció. El futbolí denominat francès, amb figures d’un sol bloc i formació de dos defenses, cinc mitjos i tres davanters és el de més difusió a la resta del món, i l’únic acceptat en competicions internacionals.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: