Skip to content

El tap corona “Únic”. José Combalía, SA

Darrere un aparent senzillesa, el popular tap corona amaga la precisió i tecnologia necessaris per convertir-lo en un sistema de tancament universal, precís i econòmic. José Combalía SA fabrica milions d’aquests taps mantenint una tradició iniciada a Barcelona el 1923.

José Combalia-02
El tap corona és un cas singular d’èxit i longevitat en el cas de la indústria, ja que manté gairebé inalterat el disseny des de la seva invenció el 1892. A la falda del Montseny José Combalía és la única fàbrica en tot el territori català que consagra l’activitat diària a la fabricació d’aquest element tan quotidià. Com és que un element de consum massiu i generalitzat té tants pocs productors? Josep Ma Planas Rodríguez, gerent de l’empresa, en dóna la clau: “El tap corona és un producte amb un marge de benefici molt ajustat, poc atractiu per als inversors. Dedicar-s’hi a suposa reinvertir la majoria dels guanys en renovar-se per mantenir la competitivitat. És més una feina que un negoci, i això explica que la majoria de la trentena de fabricants que hi ha a occident siguin empreses familiars”.

Josep Ma. Planas (fill), actual gerent, i José Ma. Planas, president.

Josep Ma. Planas (fill), actual gerent, i José Ma. Planas, president.

En el món del tap des de 1923
José Combalía i Guasch deixà la seva feina en una consignatària de vaixells el 1918 per posar-se al capdavant d’una fàbrica de parament per a la llar esmaltat. D’esperit emprenedor, el 1923 inicià la producció de precintes per a ampolles en un local a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Ja introduït en el món del tapatge, començà amb el tap corona en plena efervescència dels elaboradors de cervesa i begudes carbòniques. Així nasqué la marca Unic, que encara llueix la producció actual. Alfons Planas, gendre de l’inquiet Combalía, prengué les regnes del negoci fins l’any 1973, poc després del trasllat a una nova nau al barri del Bon Pastor, ja establerta la societat anònima actual. Sota la direcció del seu fill José Ma Planas Combalía (actual President), l’empresa creix i viu un episodi crucial l’any 2002, amb el trasllat al polígon Skol de Sant Feliu de Buixalleu, on l’empresa continua treballant per mantenir la trajectòria ascendent, ja sota la direcció de Josep Ma Planas Rodríguez, quarta generació dedicada al tap corona.

José Combalia-01Metal·lúrgica i alimentària
Mantenir-se al capdavant de la tecnologia ha forçat un canvi de mentalitat. Com explica Xavier Borque, director industrial, en els darrers anys l’empresa s’ha transformat profundament: “quan vam projectar la nova nau a molts els semblava sobredimensionada: però a dia d’avui hem doblat la producció respecte fa deu anys, hem renovat la maquinària, tenim la certificació ISO 9001 i, des de desembre de l’any passat, la FSSC (Food Safety System Certification), que és una exigència per part d’alguns clients i alhora una mostra de la qualitat i pulcritud amb que treballem un producte destinat a l’alimentació. Hem passat de produir amb mentalitat metal·lúrgica a alimentària”. Una visita a les dependències de l’empresa evidencia aquest fet: l’ordre i la netedat regnen arreu, i la manipulació del producte és mínima. La nau destinada a la producció està sotmesa a una lleugera sobrepressió per evitar l’entrada d’elements externs, i treballadors i visitants vesteixen indumentària adequada. Una intensa fressa metàl·lica acompanya el conjunt d’activitats que fan realitat els taps corona en quantitats ingents i ritmes de producció intensíssims: l’encunyatge i embotit en premses automàtiques de la llauna litografiada, i el conformat de la junta, en les anomenades (segons l’argot del ram) enlinadores.

Control del 100% dels taps per visió artificial. Ricard, Corral mostra la xapa abans de ser troquelada.

Control del 100% dels taps per visió artificial. Ricard Corral mostra la xapa abans de ser troquelada.

Producció de set zeros
La xifra impressiona: de la planta de Sant Feliu de Buixalleu poden arribar a sortir-ne vint milions de taps corona diaris. L’enlinadora més moderna s’endu la palma tecnològica del procés i està preparada per conformar la junta en 5.000 taps per minut, a raó de més de 80 unitats per segon. La matèria primera arriba en forma de gransa, i en un temps rècord es fon, s’extrudeix, es dosifica amb precisió i, mitjançant un punxó refrigerat, es conforma i adhereix al tap de llauna. La totalitat de la producció es controla amb un sistema de visió artificial, que assegura la qualitat del producte amb precisió centesimal.

La producció automatitzada amb màquines que arriben a fabricar fins a 80 taps per minut.

La producció automatitzada amb màquines enlinadores que arriben a fabricar fins a 80 taps per minut.

Els taps corona Unic es distribueixen arreu del món, i l’èxit de José Combalía no només rau en l’experiència i en la modernitat de les instal·lacions: la dimensió i organització internes asseguren un servei ràpid i fiable, essencial en un moment en que gran part de la indústria treballa just-in-time. José Ma Combalía ho resumeix sintèticament: “La nostra estructura permet servir comandes de volums molt diferents amb immediatesa, tot i no tenir estoc de producte acabat”. I albira el futur amb moderat optimisme: “A dia d’avui res ha desbancat el popular tap corona en economia, estètica i eficàcia. L’envàs de vidre recupera protagonisme per motius mediambientals, i tenim una de les plantes més ben preparades del sector”.

26 mm de diàmetre d'acer baix en carboni.

26 mm de diàmetre d’acer baix en carboni amb control de tots els lots de fabricació

Taps que ho tapen (gairebé) tot
Tot i que externament siguin iguals, hi ha molts tipus diferents de tap corona en funció de la utilitat a que es destinen. Les mesures estan definides per la norma DIN 6099, que indica com han de ser els vint i un plecs del tap i assegura la universalitat del sistema. El cos metàl·lic és, per norma general, d’acer baix en carboni i recobriment de crom. En casos en que es requereixen acabats especialment brillants, s’empra la tradicional llauna estanyada, i sempre en gruixos entre 0,2 i 0,23 mm. Les juntes van abandonar fa anys el sostenible suro per abraçar l’univers polimèric: PVC, PVC free, polímers amb barrera d’oxigen per evitar l’oxidació del contingut… En funció de la normativa, del procés i del tractament que ha de rebre l’envàs es tria una combinació de suport metàl·lic i junta. Per a casos especials també existeixen taps d’acer inoxidable o alumini. La pràctica totalitat de la producció és de taps de 26 mm de diàmetre, destinats a la indústria cervesera i de refrescos. La producció de 29mm és molt inferior, i es destina gairebé en exclusiva al món del cava, per tapar les ampolles durant la segona fermentació, abans del desgorjat.

Enllaç a l’article publicat a Theknos:

 Captura de pantalla 2015-02-01 a las 19.50.15

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: