Skip to content

El càntir de Verdú: termodinàmica i química per calmar la set

Prové de la terra i en la fabricació hi intervenen l’aigua i el foc. És el contenidor per a líquids més sostenible: és reutilitzable i refresca l’aigua aprofitant la baixa humitat ambiental. L’origen del càntir es perd en el temps, i a Verdú continua produint-se amb ceràmica negra. També anomenat selló, el càntir verduní amaga interessants secrets.

L'argila de la Segarra va agafant forma fins a convertir-se en càntir

Disseny energèticament eficient i ecoefectiu. Línia senzilla i austera. Color gris lleugerament metàl.lic. No es tracta de cap novetat ultratecnològica: és el selló de Verdú, el representant més popular de la ceràmica de l’aigua, el qui dóna la benvinguda als assedegats en les entrades de les cases des de temps immemorial.

Evolució de la temperatura de l'aigua en un dia d'estiu

El càntir és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient. Com? Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura. L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu. El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua. Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior. Dos són els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del recipient i el nivell del líquid també intervenen,  tot i que en menor mesura, en el rendiment frigorífic del selló.


No només la termodinàmica juga un paper clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la ceràmica negra. El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa. Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.

El forn i el tecnígraf de Ceràmica Sambola

Altres detalls del càntir demostren com l’experiència de cents d’anys en les llars han influït en  el disseny que ha arribat als nostres dies: La nansa, que permet  subjectar-lo i penjar-lo, o la forma arrodonida, resistent i que presenta una bona relació material/volum/superfície d’evaporació. El progrés ha provocat l’aparició de varietats del senzill del selló original, com la versió d’ús interior, decorada i brunyida, que tradicionalment habita a les cuines; o artefactes de menor utilitat i sentit, com els càntirs aplanats, més baixos, per ser desats a la nevera.


Deixant de banda el poblat Ibèric dels Estinclells, on hi trobem restes de ceràmica  del Segle II a.C., les primeres referències cantireres a Verdú daten de fa 500 anys. Des de llavors aquesta indústria ha patit una lògica evolució, i tingué el moment de màxima productivitat als anys 40 del segle passat, quan en la població urgellenca hi havia més de 30 tallers dedicats a la ceràmica de l’aigua. La matèria primera s’obtenia dels jaciments de la zona, i es modelava (els mesos que el clima ho permetia) després d’un feixuc processat manual.

Treballar amb fang deixa empremta

Anuncis
5 comentaris leave one →
  1. VALENTI CLARET RUF permalink
    28/09/2010 12:17 pm

    FELICITACIONS PER EL ARTICLE.
    Dintre de la cultura, el ofici i la constansia fa que es disfruti del producte.
    Amb el turisme que tenim es una oportunitat per que sel emportin amb la señal del país.
    VALENTI

  2. 07/05/2013 10:52 am

    Enhorabona.Tinc dues preguntes: 1) heu estudiat el comportament a l’hivern? i 2) amb l’ampolla de plàstic només hi hauria quatre graus de diferència?.

    • 07/05/2013 9:43 pm

      L’article no pretén ser un estudi científic ni molt menys. Vam fer un petit experiment amb la comparativa de l’envàs contemporani per excel.lència (plàstic) i el càntir de tota la vida. Vam repetir l’experiment 2 vegades, va donar molt semblant, i és el que vam publicar. Ens vàrem quqedar amb ganes de fer més proves. Si algú s’anima, amb molt de gust les penjariem al blog.
      Gràcies Francesc pel comentari.

Trackbacks

  1. Tractat termodinàmic sobre el càntir « El tecnígraf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: