Skip to content

Articles de fusta Puig: fusteria a escala

La indústria de la fusta va ser durant molts anys el motor econòmic de la vall del Ges, que tot i viure dues dècades de reducció continuada de l’activitat, continua sent una àrea de referència en el sector. Allí hi trobem una empresa singular: Articles de Fusta Puig, únic fabricant de fusteria per a modelisme de l’Estat.

Del tronc al perfil mil·limètric. Aquest és el procés de la fusteria Puig

Del tronc al perfil mil·limètric. Aquest és el procés de la fusteria Puig


L’Àngel Puig anava camí de convertir-se en enginyer tècnic en química industrial, però deixà els estudis al Carrer Urgell de Barcelona per donar un cop de mà a la serradora propietat del seu pare, a Torelló. Ja al capdavant de l’empresa familiar decidí buscar nous mercats per poder tirar endavant el negoci i continuar serrant fusta. I trobà en el modelisme i les maquetes la via productiva per on encaminar els nous passos. Ben mirat, es tractava també de reduir l’escala del treball per poder fer créixer l’empresa.

Del mil·límetre a la dècima
Inicialment buscà comandes i s’encarregà de trobar proveïdors amb capacitat tècnica per servir-les. Ja assolit el volum suficient de feina, el 1998 traslladà l’empresa una nau a les afores de Torelló, i constituí la cooperativa Articles de fusta Puig SCP. El canvi d’orientació no va ser bufar i fer ampolles, perquè l’empresa no estava preparada per treballar amb la precisió que requeria la feina. Com recorda Puig, “al començament va haver-hi més d’una comanda rebutjada per problemes dimensionals, perquè no estàvem acostumats a treballar amb dècimes de mil·límetre. Vam solucionar el problema adaptant la maquinària als nous productes i comprant-ne de nova, específica del ram”. La decisió, anys després, va resultar un encert: “L’empresa segueix en el sector de la fusta i en l’actualitat és l’única de l’Estat dedicada als productes destinats al modelisme”.

Jaume Puig i vista aèria de la seva empresa

Àngel Puig i vista aèria de la seva empresa

Les dimensions, producte i funcionament d’Articles de Fusta Puig la situa a mig camí entre taller i fàbrica: disposa d’unes oficines modestes i una nau amb pati i entresolat on el magatzem i un nodrit parc de maquinària s’encaixen mil·limètricament en l’espai disponible. Dues grans serres de cinta, una d’elles automatitzada, recorden els orígens de l’empresa i segueixen convertint troncs en taulons. En la nau principal, i a les antípodes tècniques d’aquestes grans serres, una cisalla provinent de l’industria paperera s’utilitza per tallar les fines làmines de fusta en petites llates de 3×1 mm de secció, destinades al modelisme naval. Les acompanya una representació variada de la màquina eina del ram: serres en diversos formats, polidores adaptades al treball de la fusta de balsa, tambors de polit, una calibradora i un parell de fileres per preparar les peces per al tornejat. Tot plegat amb l’ordre (i el desordre) propis d’una empresa que viu el dia a dia intensament.

una cisalla provinent de l’industria paperera s’utilitza per tallar les fines làmines de fusta en petites llates de 3x1 mm de secció, destinades al modelisme naval

Una cisalla provinent de l’industria paperera s’utilitza per tallar les fines làmines de fusta en petites llates de 3×1 mm de secció. Una filera que s’utilitza per fer peces rodones per al posterior tornejat.

 

Subcontractat i subcontractant
El tarannà inquiet de Puig i la seva experiència en el sector han anat ampliant l’oferta del catàleg en funció de la demanda del mercat. L’activitat de l’empresa torellonenca abasta una gamma heterogènia de materials i processos que, quan escapen de la seva capacitat fabril, se subcontracten. És el cas del tornejat, el tall per làser o el mecanitzat amb control numèric. Articles de Fusta Puig és també proveïdora de producte semielaborat per a d’altres fabricants de la zona, aprofitant les sinèrgies d’un sector que en la comarca encara conserva la massa crítica imprescindible. Els recursos propis i l’estructura flexible permeten a Articles de Fusta Puig fer tant peces úniques, de mitja tirada (com els boixets per a fer puntes de coixí), o grans sèries (com els components per al modelisme de lliurament per fascicles, que poden superar els 50.000 exemplars).

caixa-01Importar per exportar
La fusta per al modelisme arriba de l’Ecuador (la balsa), l’Àfrica (el sapeli i l’ ayous) i el i Brasil (el guatambú). La importació és sempre de producte semielaborat i desparasitat, d’acord amb la normativa sanitària vigent. En la majoria de casos, la fusta disposa de la certificació PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification), que assegura una gestió responsable dels boscos. El producte de proximitat es redueix al faig del Montseny. Si bona part de matèria primera arriba d’ultramar, gran part dels productes manufacturats surten de Torelló amb destí a l’estranger. “Tot i que tan sols venem directament a l’estranger un 15% de la producció de modelisme, –apunta Puig- més del 90% de la resta acaba venent-se fora, perquè treballem per a empreses nacionals exportadores del producte”.

L’any 2010, en plena crisi, l’empresa va aconseguir una facturació rècord, i en la campanya del 2013 la rondà els 800.000 euros. Puig camina a cavall entre l’optimisme vital i la realitat d’un sector que ha patit de manera especialment crua la crisi: “El sector està molt fotut, però l’empresa va endavant i mantenim una tendència de creixement estable”.Puig-03

La tradició de la fusta a la vall del Ges
La puixant indústria tèxtil dels voltants de la vall del Ges va empènyer una activitat artesana com la torneria de fusta i banya a industrialitzar-se, i va transformar petits tallers en empreses auxiliars de la indústria tèxtil, fabricants de components per als telers, contínues, ordidors, metxeres, etc. Torelló i Sant Pere de Torelló van desenvolupar una potent indústria de la fusta que,  amb una creixent mecanització, s’orientà al moble, les joguines i d’altres productes, sempre amb la torneria com activitat principal . Als anys 70  a la vall hi havia 127 torneries que donaven feina directament a 441 treballadors, de les quals actualment en sobreviuen una trentena. La torneria, encara ara activitat diferencial del ram, ocupa unes 300 persones dedicades a la creació d’accessoris de fusta, complements per a moble i taps per a ampolles.  El Gremi Provincial de Torners i indústries diverses de la fusta agrupa les diferents empreses d’aquest emblemàtic sector econòmic, i el Museu de la Torneria, a Torelló, deixa constància de la importància que aquest ofici va tenir, i té, en aquesta petita vall al nord de la comarca d’Osona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: