Skip to content

El gremi dels banys

La indústria dels banys electrolítics necessita una tecnologia senzilla: tancs d’electròlit i dissolucions diverses per fer-hi les diferents fases del procés, i rectificadors per aconseguir l’imprescindible corrent continu. I molt d’ofici per dipositar adequadament els ions metàl·lics en la superfície de la peça-càtode. A Can Batlló hi ha tres empreses del ram.


Ja no sorprèn abordar un gremi i comprovar que, intramurs del vell polígon, en tenim diversos representants. La tècnica dels banys electrolítics permet recobrir elements d’una fina pel·lícula metàl·lica, amb finalitat decorativa o per prevenir-ne la corrosió. Abans de tractar les peces cal un procés de polit, especialment quan el destí de les peces exigeix un bon aspecte (elements decoratius o de bany, embellidors…). Per això a Can Batlló hi havia, fins fa ben poc, quatre petites indústries de banys i quatre tallers dedicats al polit de peces metàl·liques: sense sortir del polígon, amb l’ajut d’un simple traspalet, es podia realitzar el cicle d’acabat de components d’automoció, artesania, decoració, sanitaris… En l’actualitat sobreviuen, amb una mala salut de ferro, dos tallers de recobriments electrolítics i un dedicat al polit i acabat de peces. Encara ara, el sostenible flux de feina “intra-batllenc” es manté.

Artesania Argenta es dedica a l’acabat de figures decoratives i escultures. És al polígon des de fa 12 anys, en els quals ha passat de la producció pròpia de figures per decoració a l’acabat sota comanda de peces en or, plata i bronze. Diversificar la feina, especialitzar-se en petites sèries i enfocar el funcionament en part al servei, permet fer front a la crisi amb garanties i un cert optimisme. Artesania Argenta ocupa dos petits locals contigus, que sumen 120 metres quadrats, funcionals i amb solucions provisionalment definitives, com és norma en tantes empreses del polígon. Sovint es trasllada alguna activitat  al carrer, entre les portes dels dos locals, si la feina resulta més abellidora en modalitat outdoor: és freqüent, quan el dia acompanya, treure a l’exterior les eines per preparar a mà alguna peça en la tranquil·litat dels carrers del polígon.

A escassos metres, Dorycrom ens apropa a una vessant més industrial dels recobriments: la de les aixetes i complements de bany, que requereixen cromats i daurats perfectes i resistents a la corrosió. El lloguer de dos dels tres locals que ocupaven ja ha vençut, i a Dorycrom es veuen forçats a treballar en un laberíntic taller on s’acumulen, encaixats amb la precisió d’un joc de “Tetris”, els dipòsits, els rectificadors, els forns d’assecat i les caixes d’embalatge. L’enginy per combatre la manca d’espai fa que les bigues del sostre esdevinguin els penjadors perfectes per als útils on es disposen les peces a banyar. Ja fa 26 anys que l’empresa funciona sota la batuta d’en Ricardo Girao, que afronta aquesta fase de crisi i trasllat amb una barreja d’escepticisme i ganes (o potser inèrcia), per tirar endavant.

La tercera de les supervivents respon al nom d’Ingalcinc i treballa exclusivament per a l’automoció. És la més gran de les indústries de banys del polígon (té 19 treballadors), i està en fase de trasllat a unes noves naus de Sant Andreu de la Barca. Sense gairebé crèdit dels bancs, amb uns marges de benefici cada dia més justos i les comandes que no paren de reduir-se, el futur és ple d’incògnites. La primera que els cal resoldre és com aniran les coses en les noves instal·lacions, quan caldrà treballar per a que la història no acabi al barri de la Bordeta, juntament a la del vell polígon.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: