Skip to content

De treballadors a empresaris

De vegades es tracta de fer-se càrrec del negoci que el propietari decideix tancar per no perdre la feina. De vegades es tracta de saber veure l’oportunitat que s’amaga darrere d’una dificultat o de l’arribada de canvis més o menys traumàtics. En tots dos casos, un treballador canvia el seu estatus agafant les regnes d’una empresa: de dirigit, a director.


En un complex productiu variat i heterodox com Can Batlló trobem diversos casos d’empreses que passen a mans dels treballadors. Bé perquè el propietari decideix jubilar-se, o bé perquè prefereix desprendre’s del negoci i treure’s un maldecap de sobre. El cas de Salpe n’és un exemple curiós. Aquesta empresa d’arts gràfiques dedicada a la impressió i manipulació del cartró per a embalatges la dirigeix en Jordi Navarro: fa trenta anys va entrar-hi a treballar com a meritori, i amb el pas del temps va anar ascendint en l’organigrama. Capacitat i coneixedor del sector, associat amb un company va comprar l’empresa quan, descapitalitzada, semblava condemnada a fer aigües. Fent un salt endavant, invertint i optimitzant la gestió dels recursos, redreçà la situació. Navarro fa deu anys que dirigeix amb solvència l’empresa més gran de les que operen al polígon del barri de la Bordeta.
Navarro, cinquanta anys llargs, alt, voluminós, poblat bigoti gris, expressiu i de tracte cordial, no passa desapercebut. És molt popular al polígon (presidí l’associació d’industrials de Can Batlló durant anys), i el seu tarannà xerraire i faceciós el converteix sovint en centre de les converses: s’expressa amb gràcia i esquitxa amb acudits de collita pròpia qualsevol tema. D’entrada el discurs és difús, i no permet intuir el self-made-man que s’amaga darrere aquest curiós personatge. Però quan es tracta de feina, el dispers es torna concret, el desordre s’endreça, i la nebulosa d’idees precipita en unes explicacions diàfanes, concises, clarividents i planeres. Navarro desgrana amb precisió la història de l’empresa que dirigeix: l’ascensió de meritori a gerent, el pas a la direcció, la superació de la crisi a través d’una forta inversió, els esforços actuals per fer el salt a la tecnologia digital, el trasllat (com diu, “pagat a pulmó”) a unes noves naus a Sant Andreu de la Barca, la lluita amb la propietat per abandonar el vell polígon amb una indemnització justa, el desengany derivat del tracte amb l’administració. Trenta anys d’història de Can Batlló narrats des del punt de vista complex d’un personatge que ha estat lluitant en múltiples fronts i gairebé ha fet tots els papers de l’auca.
Les dependències de Salpe a la planta baixa del vetust bloque siete estan ben conservades. Les naus, espaioses, tenen les parets pintades de blanc i enrajolades en gris fins a mitja alçada. L’activitat és intensa: a l’entrada, els toros belluguen palets carregats amb el cartró que s’imprimeix en les màquines de quadricromia. De tan grans com són, l’operari que les controla hi treballa al damunt, com si menés una nau. Els cartrons ja impresos s’acaben en sofisticades màquines automàtiques de fendir i plegar.
En un racó, una màquina d’encunyar crida l’atenció: vella i pintada en martelé gris, una sèrie de mecanismes i botons delaten les successives actualitzacions que la mantenen operativa. En Jordi l’ha vista funcionar sempre, i vol continuar veient-la treballar.
L’encunyadora de Salpe ens parla de Can Batlló: mentre tingui la confiança de l’amo, continuarà prestant els seus serveis, fent valdre l’experiència i la versatilitat en aquests temps d’especialització que corren.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: