Skip to content

CAN BATLLÓ: adéu a la ciutat dels oficis

De fàbrica tèxtil a polígon urbà

A finals del S.XIX la indústria tèxtil era el principal motor de l’economia a Catalunya. En les grans ciutats o en colònies industrials es concentrava la majoria d’aquesta indústria, aleshores centrada en la transformació i producció de teles de cotó i llana. Algunes de les grans fàbriques de llavors  han seguit en actiu més de cent anys, vinculades o no al tèxtil: aquest és el cas de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona: un recinte industrial que cessarà l’activitat fabril aquest 2009.

Imatges del polígon

Corria la segona meitat del segle XIX i els germans Batlló, membres d’una família amb tradició industrial i tèxtil, buscaven emplaçament per construir una moderna fàbrica destinada a la producció de teixits de cotó. Al barri de la Bordeta de la vila de Sants, al sud de Barcelona, es donaven les condicions òptimes: Un aqüífer subterrani proveïa l’abundant aigua necessària per als processos de rentat i tenyit. La proximitat del port permetia abastir la fàbrica de matèria primera i del carbó necessari per a produir el vapor que animava la maquinària, si es facilitava la connexió al mar amb un ferrocarril. La Barcelona d’aleshores, tot just enderrocades les muralles, assegurava la mà d’obra. Un cop construïdes, les naus de totxo cuit i cobertes de teula de Can Batlló van arribar a allotjar 1800 treballadors.

A Can Batlló es treballava el cotó, partint del material en brut fins obtenir-ne el producte acabat. Originalment, la fàbrica constava d’un gran edifici central on es feien els processos de filat i teixit, i una sèrie de construccions accessòries on hi havia oficines, les calderes de vapor, o locals destinats a fer algun procés d’acabat (estampats, etc..). Una extensa xarxa de passadissos subterranis allotjava les diverses instal·lacions, de manera que la xarxa elèctrica, d’aigües netes i brutes, i de vapor era fàcilment accessible per fer-ne les habituals tasques de manteniment i millora.

Les màquines teixiren sota les ordres de la família Batlló fins el 1943, any en que Júlio Muñoz Ramonet va comprar la fàbrica. A principis dels anys seixanta la Can Batlló deixà de funcionar com a una sola unitat: es reduí la superfície destinada al tèxtil i es compartimentaren les naus lliures per llogar-les a petits tallers i industrials: la fi de la fàbrica tèxtil donà pas al naixement del Can Batlló industrial: un polígon d’onze hectàrees de superfície integrat al nucli urbà de Barcelona.


Al llarg dels darrers quaranta anys, per les naus de Can Batlló hi ha passat una gran varietat d’empreses i tallers: metal·lúrgiques, arts gràfiques, químiques, cosmètiques, electròniques, banys electrolítics, injecció i extrusió de plàstic, enginyeries, fusters, ebenistes, agències de publicitat i fins i tot una escola de dansa. Algunes eren empreses grans, de més de cent treballadors, però la majoria dels llogaters han estat petits tallers i empreses familiars. En tractar-se d’un recinte privat, els tràmits eren àgils i l’accés al corrent elèctric i als serveis era immediat. Can Batlló ha estat, doncs, el lloc ideal per començar un negoci, una mena de viver d’empreses creat per generació espontània. A final de la dècada dels noranta, època de màxima activitat, al polígon hi havia establertes unes de dues-centes empreses que sumaven més de dos-mil treballadors.

Can Batlló és, possiblement, el darrer exemple a Barcelona d’aquesta vessant de l’industria que engloba des de activitats artesanes i petits tallers fins a empreses de 50 treballadors. Es tracta de la indústria que no surt als diaris, gairebé desconeguda, moltes vegades oblidada, fins i tot de vegades menystinguda. La sèrie de reportatges que iniciem en aquest número permet veure una altra cara d’aquesta moneda: La d’unes empreses dinàmiques, treballadores, amb una gran riquesa tecnològica i humana, i amb una inusual concentració d’això que costa tant de trobar avui en dia: gent amb ofici.

Sostenibilitat econòmica i social.

Ara que es qüestiona un model econòmic basat en les operacions immobiliàries, quan de nou es parla de la importància de la petita empresa i de valorar més el treball i la cultura de l’esforç en contraposició a les activitats especulatives, el cas del polígon de Can Batlló és paradoxal: En la antiga fàbrica tèxtil del barri de la Bordeta, una gran operació immobiliària i urbanística ha acabat amb un grapat d’empreses i tallers.

Diversos factors fan de Can Batlló un cas singular: la “insularitat” que dóna estar tancat dins d’uns murs; la integració en un el nucli urbà d’una gran ciutat; el contacte íntim entre empreses per efecte de l’altíssima densitat de població en els períodes de plena ocupació dels locals; les notables dimensions del polígon (11 hectàrees, més de 200 empreses i 2000 treballadors en total) com a conseqüència de la qual trobem una gran varietat d’activitats on tots els rams imaginables hi són presents (des de l’artesania a la indústria, passant per la cultura). Aquestes particularitats han generat a Can Batlló unes estructures econòmiques (i socials) pròpies: De l’associació entre empreses n’han sorgit noves societats, ubicades al mateix recinte. Els excedents de feina s’han repartit entre veïns, fins i tot amb la cessió de mà d’obra quan la situació ho requeria. La proximitat i varietat de negocis ha afavorit la formació intramurs d’una xarxa de proveïdors i clients. A efectes pràctics, la concentració d’activitats diverses en un únic espai es tradueix en un gran estalvi en transports, temps i diners. El bar del polígon, amb una doble faceta econòmica i social, ha funcionat com a centre de negocis, fòrum de discussió i centre cívic d’aquesta ciutat dels oficis. Proximitat, sostenibilitat, sinergies. Mots ara en voga que al polígon han estat una realitat de fa dècades, abans de que el món empresarial modern les posés de moda.
Empresaris o treballadors? La línia que separa aquests dos personatges és difusa a Can Batlló. La majoria dels propietaris dels negocis, són pencaires acostumats a treballar de sol a sol i a superar crisis de tot tipus treballant o mirant de reinventar-se. Artesans, petits industrials, antics gerents que han agafat les regnes d’un negoci que feia aigües, fills que proven d’obrir-se pas seguint el camí que van obrir els seus pares… una representació diversa del que tradicionalment ha estat un puntal de l’economia del nostre país: la petita i mitjana empresa.


Can Batlló, avui: deu anys de lluites, un futur incert.

En començar el 2009, a Can Batlló hi resten 26 empreses. D’aquestes, 11 tenen contracte de lloguer indefinit, i 4 esperen una sentència del tribunal Suprem que decidirà si tenen dret a una indemnització per abandonar els locals. A la resta ja els han vençut els contractes, però seguiran al polígon fins que puguin traslladar-se a dos nous edificis situats a la Zona Franca, destinats a reallotjar a les empreses supervivents.
Aquests dos edificis estan en fases diferents: Un està enllestit i les empreses han començat a traslladar-s’hi. L’altre ni tan sols ha començat a construir-se. Fins que aquest edifici no estigui llest, les 15 empreses que s’hi traslladaran romandran al polígon, convivint amb les obres que han de transformar Can Batlló en una zona residencial i de serveis. La mudança de la darrera de les empreses donarà per tancat un traumàtic procés que fa deu anys llargs que dura, i que ha acabat amb centenars de llocs de treball, empreses i oficis. Una pèrdua econòmica, social i cultural que, malauradament, ningú s’ha encarregat de valorar.


4 comentaris leave one →
  1. 30/04/2011 3:53 pm

    Un lloc que no hauríem de deixar perdre i un bon treball de documentació per conservar-lo una mica quan el seu esperit industrial desaparegui. Felicitats.

  2. 11/10/2011 3:51 pm

    Hola,
    Con quien deberia ponerme en contacto para poder hablar sobre la posibilidad de realizar esta exposición en un centro civico de la ciudada, Gracias!!! raulamor77@gmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: