Skip to content

La Divisió d’Operacions: mètode, acció i experiència

La caserna del carrer Provença, creada per a l’exposició universal de l’any 1932, és la més antiga de les set que hi ha a Barcelona des de que l’any 2000 es clausurà la del carrer Lleida. Amb una superfície construïda de vora 8.500 metres quadrats (actualment no tots en ús) és la més gran de Barcelona.

Sant Cristòfol presidint la biblioteca, el passadís dels dormitoris, el posliesportiu...

Els bombers del parc de l’Eixample participen en el 30% del total de les sortides del cos, ja sigui per avís directe, ja sigui per donar suport a accions d’altres casernes. Les sortides per apagar focs (el 30 % del total) s’organitzen segons l’anomenat model Barcelona, un mètode d’acció l’esperit del qual és enviar els mitjans necessaris als incendis per mirar d’assegurar-ne de control en la fase inicial, dissenyat en base a l’experiència acumulada en més de cent anys d’activitat del cos. Un protocol defineix els passos a seguir segons requereix l’emergència a assistir: la composició dels equips, la seqüència d’actuació; tot queda definit fins el mínim detall. Els primers passos de tota operació estan, doncs, procedimentats, s’efectuen de forma estudiada, ràpida i precisa, gairebé mecànica, sense perdre temps. Un cop arribats a lloc i desplegat l’operatiu, l’experiència i l’ofici serà el que decidirà les accions a emprendre. Els equips funcionen necessàriament amb total compenetració: en molts casos la vida dels uns depèn dels altres.

Quan el Centre de Gestió d’Emergències (Situat al carrer Lleida) rep un avís que fa necessària l’entrada en acció del parc de l’Eixample, al carrer Provença tocan luces, que és com es coneixen els avisos en l’argot dels Bombers. Immediatament l’aparent calma de la caserna s’estronca pel soroll del timbre i pel grup d’Operacions que baixa lliscant per les barres, completament polides per l’ús que se n’ha fet durant 77 anys, 365 dies per any, 24 hores al dia. Els bombers corren cap a les taquilles, s’enfunden el vestit ignífug i el casc (un nou i sofisticat model de casc que el cos va incloure en l’uniforme el novembre passat) i pugen al vehicle que els pertoca en la posició que estipula el protocol. En cada sortida un sistema informàtic imprimeix una fitxa (actualitzada gairebé en temps real), on s’especifica la forma més ràpida d’arribar a lloc, la posició dels hidrants més propers i tota la informació necessària per a arribar a lloc amb diligència. En cas de ser necessari, el grup d’operacions activarà el corredor verd: un dispositiu mitjançant el qual des del primer vehicle es fan canviar a verd els semàfors d’alguns carrers de la ciutat per tal d’escurçar el temps de desplaçament fins al lloc del sinistre.

Quan " tocan a luces" tot es queda a mig fer, sigui el sopar o el dominó

Després dels minuts d’enrenou que segueixen a tot avís, la calma torna al parc, fins a una nova emergència o fins que retorni un equip d’una operació. Quan això succeeix, cada cotxe s’aparca al lloc corresponent, si cal s’omplen els dipòsits d’aigua, i es desen les mànegues. Curiosament, cada cos de bombers plega les mànegues a la seva manera: la forma d’enrotllar-les ha esdevingut un fet  diferencial. A l’Eixample, una màquina manual que porta en actiu dia i nit durant més de cinquanta anys és l’encarregada d’ajudar als bombers en aquesta tasca. El funcionament és tan elemental i estudiat que es diria que pot funcionar sola. Segur que seguirà prestant els serveis al parc de Joan Miró: un contrapunt històric a la moderna caserna provisional.

Següent

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: